Please wait...

Emotion_lr-1200x795.jpg

Desde las primeras semanas de vida existen evidencias confiables que los bebes son criaturas con emociones y que la mayoría de estas se van aprendiendo con la interacción con el mundo exterior que empieza con la visión única de los cuidadores.

Las emociones primarias o básicas es el conjunto de emociones que surgen al nacer y que algunos científicos creen que están biológicamente programadas. Las emociones secundarias o complejas, en cambio, son emociones autoconscientes y evaluativas que surgen dentro de la normalidad, en el segundo año de vida y es en estas precisamente donde podemos ayudar a nuestros niños a crear un referente emocional sano.

Venimos de una generación pasada donde primaba el autocontrol emocional por lo que si hablamos con nuestros abuelos lo que más escuchamos es “de eso no se hablaba” “eso no se podía preguntar”, se vivía en un mundo donde no solo era tabú exteriorizar sentimientos sino que también lo era en parte tenerlos, por lo que creaba un gran conflicto interior en muchas ocasiones.

Desde la generación del amor libre (década de los 60) a la actualidad ha habido grandes cambios respecto a la aceptación y respeto de las emociones personales y sociales, se habla y se expresa, el termino empatía nace en esos días, palabra casi desconocida, hoy en día es de lo más habitual escucharla, pero entonces… ¿por qué nuestros niños no son capaces de expresar, entender y gestionar sus emociones?

Nuestro aprendizaje emocional lo estamos haciendo de adultos y no de niños y esto tiene repercusiones.

La respuesta es simple, nuestro aprendizaje emocional lo estamos haciendo de adultos y no de niños y esto tiene repercusiones. La pedagogía demuestra que en la infancia es donde se asimilan e interiorizan mejor los conocimientos, por eso hacemos que los niños de tres años aprendan cosas tan necesarias como el abecedario, el nombre de los planetas o la diferencia de especies, pero si se enfada porque no le sale algo es incapaz de tolerar la frustración que esto le genera, no sabe expresarse, no tiene recursos porque nadie le ha enseñado.

Por este motivo desde la psicología luchamos para hacer partícipes a los adultos que se encargan del aprendizaje de los niños, padres, madres, abuelos, profesores, cuidadores, tutores, en el aprendizaje emocional, quizás nos parezca innecesario explicar que es estar enfadado, que es amar a alguien o estar triste, pero parte de estas emociones son emociones secundarias que el niño va aprendiendo durante su interacción con el mundo y aún no sabe gestionarlas, existen muchos recursos para trabajar estas emociones, juegos, libros, películas, talleres, pero lo primero que hay que hacer es escuchar al niño, que sepa que puede expresarse libremente, que puede preguntar, es necesario que tenga un espacio cada día para expresar lo que ha sentido ese día “he estado triste” “me ha hecho feliz ganar la carrera”, escuchar al niño es hacer que se sienta respetado y hacer que se sienta respetado es enseñarle que tiene el derecho de ser respetado.


Psychology_lr-1200x863.jpg

Si has arribat fins aquí, és que ets conscient que necessites ajuda, poca o molta, això no importa, el que importa és que sàpigues el que passarà a partir d’ara, qui pot ajudar-te i com. En aquest article intentaré des de la meva experiència, ajudar a desvetllar alguns dubtes, fins i tot pors que solen aparèixer en les primeres consultes, sobre el tema de la teràpia i el terapeuta, heu de ser conscients que com a pacients també teniu uns drets. QUÈ ÉS LA PSICOTERÀPIA? La psicoteràpia es basa en la ciència de la psicologia, aquesta ens ve demostrant que els nostres pensaments i la nostra forma d’entendre la vida afecta plenament en la nostra salut mental, i que aquests patrons de pensament poden ser modificats per ajudar-nos a trobar un equilibri en la nostra ment i viure d’una manera sana. En la teràpia el que es busca és trobar aquests patrons de pensaments disruptius i modificar-los per aconseguir viure adaptats a les nostres vides d’una manera més feliç. TIPUS DE TERÀPIA Existeixen diverses escoles dins de la psicologia, després de la llicenciatura generalment els psicòlegs decidim com és la que més recursos ens ofereix i solem formar-nos en ella. Molts col·legues i jo mateixa, pensem que els extrems no donen els millors resultats, per la qual cosa solem usar diverses tècniques diferents però seguint un mateix corrent, adequant d’aquesta manera la teràpia al pacient o al problema. Els meus pacients ho saben, quan vénen a consulta en la primera sessió sempre em presento i explico com treballo, és important que ells sàpiguen que hi ha més opcions i poden decidir. DURADA DEL TRACTAMENT Evidentment variarà molt segons el problema, però en la segona/tercera sessió el terapeuta hauria de poder donar-vos informació sobre aquest tema, en aquest temps ha pogut observar com reaccioneu a les propostes, com assimileu els conceptes i una estimació del temps que haureu de dedicar “en consulta” i sobretot la freqüència. CONFIANÇA EN EL PSICÒLEG És molt important crear un vincle de confiança amb el teu terapeuta, és un dels motius pels quals molts fem una primera consulta, om ens presentem, el pacient presenta el seu problema i entre els dos decidim si podem ajudar-nos. Som psicòlegs però no som especialistes en tots els àmbits. Cal ser conscient que estem treballant amb la salut de les persones i amb això no val un …anem a provar. ÀNIM!!!!!!! VALDRÀ LA PENA EL CANVI


kid_hide_lr-1200x800.jpg

La incidència de l’abús sexual a menors augmenta cada any, la detecció precoç és la principal eina que tenim per ajudar-los. Milers de persones han omplert les seves xarxes socials amb el hashtag #ni1abusoinfantilmas “creu-los, ajuda’ls a trencar el secret”. Actualment es comptabilitza una incidència d’1 de cada 5 nenes i 1 de cada 9 nens han estat víctimes d’algun tipus d’abús sexual, aquí us deixem una breu ressenya amb signes d’alerta per ajudar a les persones properes a ells a detectar-ho. Signes Emocionals Estat de depressió (podent arribar a depressió clínica diagnosticada per un professional), sentiments de suïcidi i autolesions, baixa autoestima, falta de confiança, canvi en resposta als adults o nens de major edat, noves pors o histèria. Malalties físiques tals com: mal de cap, mal de panxa o dolor en el pit (somatitzacions), insomni, fatiga, canvis en la conducta alimentació. Signes de Comportament Problemes per dormir (insomni, despertars nocturns, malsons recurrents), incontinència urinària o pèrdua del control intestinal, por per llevar-se la roba o apar-se a l’excés, por per anar al bany, restrenyiment Dificultat en la socialització Arribar a l’escola primer o quedar-se més temps, per evitar estar a casa (quan l’abús ve des del nucli familiar), por marcada a una persona (incloent-hi pares) o certs llocs, promiscuïtat, comportament seductor o interès inadequat a l’edat en assumptes sexuals, jocs sexuals persistents, inadequats amb joguines o masturbació excessiva, absentisme o baix rendiment escolar. Majoritàriament la precocitat en la detecció de l’abús és un bon pronòstic per a la recuperació física, mental i emocional del menor. Davant la sospita, pregunta, informa, ajuda’ls, SIGUES LA SEVA VEU.


kid_superhero_lr-1200x800.jpg

Les mares acudeixen a la consulta amb mil preguntes. Coneixen el DSM-V el CIE10, i vénen amb una idea clara “EL MEU FILL TÉ TDAH”. És igual que el nen tingui 4 o 5 anys, no coneixen el procés maduratiu cerebral, però la seva professora de guarderia insisteix “AQUEST NEN NO ÉS NORMAL”, la iaia sentencia “AQUEST NEN TÉ PROBLEMES” i el pediatre suposa “AIXÒ AMB MEDICACIÓ ES CONTROLARIA”. Estic segura que cap mare vol medicar al seu fill, però veig diàriament la pressió que sofreixen de tot arreu indicant-los que el seu fill és massa mogut, que tindrà problemes en el futur si no fan alguna cosa i que no serà un nen feliç. El que ningú valora és el fet que el nen és feliç ara. Que un nen amb tres anys es mogui molt en la cadira és normal, que un nen amb 8 ho faci no, però de què depèn? Com sempre de l’ull de l’observador. I si aquest nen de 8 anys vol anar al bany però li agrada massa aquesta sèrie de dibuixos que està veient?, i si l’observen quan està en una festa d’aniversari? llavors per què s’estan utilitzant proves per emplenar pels professors i els tutors del nen?, i si esperem que creixi per poder avaluar-ho d’una manera més adequada i més objectiva? però sempre tenim molta pressa.

No etiquetem tant aviat, donem temps, ajudem i reeduquem.

Actualment el TDAH és el trastorn psiquiàtric més freqüent en l’edat pediàtrica, produeix un gran estrès familiar i adversitat acadèmica. Potser per això té una alta comorbiditat amb depressió, ansietat i problemes de conducta. No etiquetem tant aviat, donem temps, ajudem i reeduquem. Sempre hi ha temps per diagnosticar-ho i medicar-lo. Crema tots els cartutxos.


girl_garden_lr-1200x800.jpg

Hoy te proponemos 6 ideas para ayudar a tu hijo a formarse en competencias personales y que el niño desarrolle recursos para poder fomentar unas relaciones sociales sanas.

  1. Ayudale a desarrollar su creatividad. En la edad escolar, la creatividad y las capacidades artísticas son muy valoradas por todos los compañeros, pero puede causar miedo o vergüenza expresarla, anímalo a que lo haga.
  2. Presenta la inteligencia emocional, será una gran aliada. Saber usar y centrar sus emociones de una manera adecuada le ayudará en sus relaciones con los compañeros. Háblale de las emociones, de lo que podemos sentir y de cómo se pueden expresar y reconocer.
  3. La autoeficacia. Hacerle sentir que, por si mismo, hace las cosas correctamente. Hay que darle espacio a errores y éxitos propios, la sobreprotección no es beneficiosa.
  4. Optimismo. La autoestima es promotora directa del optimismo. De ahí nace la necesidad de potenciar una autoestima sana, de la misma manera que se relaciona con la inteligencia emocional y la esperanza. El optimismo va a hacer que empiece una tarea con más ganas y la haga con mayor esfuerzo, puesto que pensar que puede ser un éxito ya es una gran ayuda en el rendimiento de esta, pero seamos realistas en marcarles los objetivos.
  5. Esperanza. Hay que fomentar que sea capaz de postergar su recompensa (adecuándonos a cada edad). Tenemos que conseguir que tenga esperanza en las situaciones futuras.
  6. La solución de problemas. Darle herramientas para que vea que puede solucionar problemas y si no es capaz, que conozca los recursos que tiene a su alcance.

Copyright by Petits i Grans 2017. All rights reserved.