Please wait...

IMG_8188-1200x675.jpg

Al inici d’un nou curs comença el malson de molts pares: les baralles constants tarda darrera tarda per fer els deures de l’escola. I entre baralla i baralla, la pregunta que ens fem molts: són necessaris tants deures? Cal que després de sis hores a l’escola ens haguem de passar tota la tarda davant els llibres?

Paolo Freire, important pedagog del segle passat deia “l’estudi no es mesura pel nombre de pàgines llegides en una nit, ni per la quantitat de llibres llegits en un semestre. Estudiar no és un acte de consumir idees sinó de crear-les i recrear-les”. Aquesta idea la podríem fer extensible al tipus i a la quantitat de deures.

Estudiar no és un acte de consumir idees sinó de crear-les i recrear-les.

Amb això no volem dir que els deures no siguin necessaris, però potser el que hem de fer és entendre els deures d’una altre manera, sobretot a l’educació primària. L’educació i la manera d’entendre-la està canviant, i cada vegada són més els professionals de l’educació que creuen en que les aules han de donar més importància a la manipulació, experimentació, intel·ligències múltiples, aules multisensorials, educació per projectes… deixant que els alumnes siguin els protagonistes dels seus aprenentatges i no simples oients d’un mestre o professor.

Així, les tardes també han de servir perquè els nostres fills estiguin en contacte amb la natura, perquè juguin, descansin, imaginin, creïn, experimentin, s’avorreixin… i sobretot perquè passin estones de qualitat amb la família. Estar assegut en una taula suplicant al nostre fill que acabi els exercicis de matemàtiques o llengües per demà entre baralles i crits, nervis i desesperació, no és temps de qualitat.

Les tardes també han de servir perquè els nostres fills estiguin en contacte amb la natura, perquè juguin, descansin, imaginin, creïn, experimentin, s’avorreixin.

Una tarda a la cuina preparant el pollastre per sopar, calculant les quantitats que necessitarem per poder sopar tots els membres de la família, o seguir junts una recepta llegint els passos escrits en un llibre i vigilant les quantitats, és un bon treball de matemàtiques, de lectura i d’atenció. Tanmateix aquesta tasca es pot complicar si tot treballant afegim preguntes com: que passaria si ens equivoquem en les quantitats de farina pel pa de pessic? Si n’afegim més del compte com ens quedaria? I si fem càlculs de les quantitats necessàries per fer el pa de pessic per tots els nostres cosins i tiets? D’aquesta manera el treball matemàtic és molt més interessant que estar davant una pàgina de sumes, restes o multiplicacions.

Heu sortit a berenar al bosc o a la muntanya observant atentament la vegetació que us envolta? Observar els arbres, les característiques d’aquests, fer que els vostres fills s’adonin que hi ha arbres que no tenen fulles, altres que si que les tenen, observant si trobeu petjades d’animals i quins podrien ser aquest en funció de les mides i formes… Reflexions del perquè de tot això ens farà aprendre moltes coses i gaudir de la natura i dels nostres petits.

Heu provat de no fer res una tarda? Segur que en algun moment apareix la frase que molts de nosaltres temem: “ Mama, m’avorreixo!”. Doncs no passa res! Aquesta frase no ens ha de fer por, i no ens ha de fer pensar que si el nostre fill s’avorreix això vulgui dir que som pitjors pares. L’avorriment és necessari per crear nens creatius. Davant aquesta pregunta, ens n’hi podem plantejar una altre: “amb totes les coses que hi ha a casa, que creus que podries fer per no avorrir-te? I si crees una escultura o una pintura?” Ara bé, si plantegem aquesta pregunta, és perquè estem disposats a deixar-los agafar i fer el que realment els vingui de gust (sempre dins els límits i les normes establerts a casa).

Tenim múltiples opcions per treballar a casa sense necessitat de sentir-nos obligats a acabar certes tasques i enriquir els vincles amb els nostres fills al mateix temps. De tot en podem treure un aprenentatge que de ben segur a ells els quedarà marcat de per vida.

Tanmateix, el fet de fer deures tal i com encara els entenen a moltes escoles pot obrir la finestra a fer visibles, o més visibles, certes diferències socials i/o culturals. Com es sentirà el nen que no ha portat els deures perquè el seu pare o la seva mare no l’han pogut ajudar perquè no saben fer-los? I aquell que no pot buscar la informació necessària pel treball perquè no disposen d’Internet?… Són situacions que a vegades passen desapercebudes però que poden arribar a afectar a l’autoestima dels nostres infants, i crear diferències importants entre ells.

Són reflexions que tots els membres de la comunitat educativa (pares, mestres…) ens hem de fer i per donar-nos resposta a si realment els deures són o no necessaris. Pensem que si com a adults estem esperant arribar a casa per poder desconnectar de la feina i estar amb els nostres fills, ells també estan esperant arribar a casa, desconnectar de l’escola i passar una bona estona al nostre costat. Reflexionem-hi!


draw_lr-1200x801.jpg

Arribats a aquesta època molts pares ens trobem davant d’una situació molt difícil: escollir l’escola pels nostres fills. Aquesta situació causa una gran angoixa davant el fet d’estar escollint la futura escola dels nostres fills i la que els ajudarà en el seu camí acadèmic. Però com sabem si estem fent una bona elecció? En què ens hem de fixar per escollir correctament? I si ens equivoquem, que hem de fer? Aquestes i d’altres preguntes són les que passen pel cap a molts pares, ja que hem de contemplar tant les nostres necessitats com les dels nostres fills, i a més, hem de tenir en compte l’oferta educativa de la zona.

Serà necessària molta informació i valorar-la amb deteniment per poder tenir el convenciment que la nostra elecció és la més adient.

Així doncs, serà necessària molta informació i valorar-la amb deteniment per poder tenir el convenciment que la nostra elecció és la més adient, sempre i quan acompanyem als nostres fills durant aquesta etapa educativa que iniciarà.

1. Observem l’oferta educativa de la zona. 

És molt important que com a pares sabem si volem que el nostre fill estigui escolaritzat a la zona on vivim o estem disposats a desplaçar-nos (o que ell ho faci amb transport escolar). Aquesta decisió ens permetrà acotar més la nostra recerca i tenir clares les diferents escoles en la que buscar informació.

Haurem de tenir en compte si volem que dini amb nosaltres a casa, si el desplaçament suposa per ell haver de despertar-se molt d’hora o arribar molt tard i si suposa una logística familiar molt gran.

2. El projecte educatiu de l’escola.

El Projecte educatiu és un document on es recullen diferents informacions relacionades en l’àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió (tant recursos humans, com recursos materials) entre d’altres.

És important conèixer quina és la manera d’ensenyar de cada centre. Cal conèixer si el centre segueix una educació més tradicional i dirigida per part del mestre, o una educació més experimental i vivencial, on se segueix el ritme de cada infant donant-los més llibertat. Un cop coneguem l’estil d’aprenentatge de l’escola, haurem de valorar quin d’aquests s’ajusta més al nostre infant. Això serà cabdal per fer una bona tria.

També haurem de tenir en compte quin tracte rep l’atenció a la diversitat. Hem de pensar que una escola heterogènia ofereix als infants una gran riquesa educativa, social i cultural, i els ajuda a créixer en valors. Dins d’aquesta atenció a la diversitat haurem de conèixer quins recursos ofereix l’escola davant les necessitats educatives especials (contacte setmanal amb l’EAP, mestres d’educació especial, logopedes, programes per nens talentosos o amb superdotació, adaptacions per discapacitats físiques, sensorials o intel·lectuals, etc.).

3. Busca informació a través del web i les jornades de portes obertes.

Buscar les pàgines web de les escoles ens pot ajudar a veure els projectes que treballen. Hem de pensar que a la web s’acostuma a posar aquell projecte que hom valora.

Tanmateix també podrem valorar els diferents serveis que té cada escola i que ens poden resultar de gran interès (acollida matinal, acollida de tarda, extraescolars, casals d’estiu, xerrades, tallers, col·laboració de les famílies…) i si disposen d’AMPA, una associació de mares i pares on poder col·laborar activament en l’educació dels nostres fills.

Informar-se de quan són les portes obertes de les possibles escoles on volem escolaritzar ens permetrà visitar-les i poder observar les instal·lacions i conèixer el professorat. Quan anem a visitar les escoles, serà interessant que ens creem una pauta d’observació per tal de valorar aquelles coses que nosaltres considerem rellevants. Cada família valora un seguit d’ítems segons el seu criteri. Alguns ítems que a nosaltres ens resulten interessants són: aules espaioses i amb llum natural, climatització correcte, distribució de les aules, entorn acollidor i en contacte amb la natura, biblioteca escolar, pati diferenciat per edats (infantil i primària) i amb diferents materials i sorral, espai per dormir (P3), mobiliari adaptat per l’edat, lavabo vora l’aula, noves tecnologies a les aules, estat dels lavabos, aules polivalents, instal·lacions esportives, cuina pròpia o càtering…

4. Escoltem les experiències d’altres famílies i professionals.

Un cop tinguem clares les escoles que ens agradarien, busquem famílies que tinguin els seus fills escolaritzats en aquestes escoles. No escoltem tan sols a una família, busquem diferents opinions i vivències. Hem de pensar que bones experiències n’hi haurà en cada escola, però dolentes també. Les seves valoracions i els seus punts de vista ens poden ajudar a veure quelcom que nosaltres no hauríem tingut en compte.

Si el nostre fill ha estat escolaritzat a la Llar d’Infants, també podem preguntar-los l’opinió que tenen de les diferents escoles. Les mestres i educadores que hagin estat amb els nostres infants ens poden orientar de l’estil d’aprenentatge adient per les seves característiques.

5. Valorem la informació recollida.

Primer de tot haurem de tenir clars els criteris que com a família valorem més i per tant, serà necessari ordenar-los per ordre de prioritat o d’importància (estil d’aprenentatge, proximitat, instal·lacions, atenció individualitzada….). Un cop tinguem ordenats els criteris que com a família valorem més, haurem de fer una taula comparativa amb aquelles informacions que hem anat recollint. També podem fer un quadre amb els pros i contres de cada escola.

6. La presa de decisió.

Un cop valorada la informació estarem a punt per prendre la decisió, sempre tenint en compte que les places són limitades i que hi ha uns criteris que puntuen en cas que la demanda sobrepassi l’oferta. Hem de pensar doncs, no només en quina escola posem en primera opció, sinó aquella que voldríem que estigués en segona (o tercera, quarta…) segons les nostres possibilitats.

I un cop arribats a aquest punt, no hem de fer res més que gaudir d’aquesta nova etapa i acompanyar el nostre infant en aquest procés sempre amb confiança vers l’escola i els seus mestres. I si veiem quelcom que no ens agrada i que es pot millorar, proposem-ho! Les opinions de les famílies i els infants ajudaran a enriquir i millorar la nostra escola.


Copyright by Petits i Grans 2017. All rights reserved.