Please wait...

IMG_8188-1200x675.jpg

Al inici d’un nou curs comença el malson de molts pares: les baralles constants tarda darrera tarda per fer els deures de l’escola. I entre baralla i baralla, la pregunta que ens fem molts: són necessaris tants deures? Cal que després de sis hores a l’escola ens haguem de passar tota la tarda davant els llibres?

Paolo Freire, important pedagog del segle passat deia “l’estudi no es mesura pel nombre de pàgines llegides en una nit, ni per la quantitat de llibres llegits en un semestre. Estudiar no és un acte de consumir idees sinó de crear-les i recrear-les”. Aquesta idea la podríem fer extensible al tipus i a la quantitat de deures.

Estudiar no és un acte de consumir idees sinó de crear-les i recrear-les.

Amb això no volem dir que els deures no siguin necessaris, però potser el que hem de fer és entendre els deures d’una altre manera, sobretot a l’educació primària. L’educació i la manera d’entendre-la està canviant, i cada vegada són més els professionals de l’educació que creuen en que les aules han de donar més importància a la manipulació, experimentació, intel·ligències múltiples, aules multisensorials, educació per projectes… deixant que els alumnes siguin els protagonistes dels seus aprenentatges i no simples oients d’un mestre o professor.

Així, les tardes també han de servir perquè els nostres fills estiguin en contacte amb la natura, perquè juguin, descansin, imaginin, creïn, experimentin, s’avorreixin… i sobretot perquè passin estones de qualitat amb la família. Estar assegut en una taula suplicant al nostre fill que acabi els exercicis de matemàtiques o llengües per demà entre baralles i crits, nervis i desesperació, no és temps de qualitat.

Les tardes també han de servir perquè els nostres fills estiguin en contacte amb la natura, perquè juguin, descansin, imaginin, creïn, experimentin, s’avorreixin.

Una tarda a la cuina preparant el pollastre per sopar, calculant les quantitats que necessitarem per poder sopar tots els membres de la família, o seguir junts una recepta llegint els passos escrits en un llibre i vigilant les quantitats, és un bon treball de matemàtiques, de lectura i d’atenció. Tanmateix aquesta tasca es pot complicar si tot treballant afegim preguntes com: que passaria si ens equivoquem en les quantitats de farina pel pa de pessic? Si n’afegim més del compte com ens quedaria? I si fem càlculs de les quantitats necessàries per fer el pa de pessic per tots els nostres cosins i tiets? D’aquesta manera el treball matemàtic és molt més interessant que estar davant una pàgina de sumes, restes o multiplicacions.

Heu sortit a berenar al bosc o a la muntanya observant atentament la vegetació que us envolta? Observar els arbres, les característiques d’aquests, fer que els vostres fills s’adonin que hi ha arbres que no tenen fulles, altres que si que les tenen, observant si trobeu petjades d’animals i quins podrien ser aquest en funció de les mides i formes… Reflexions del perquè de tot això ens farà aprendre moltes coses i gaudir de la natura i dels nostres petits.

Heu provat de no fer res una tarda? Segur que en algun moment apareix la frase que molts de nosaltres temem: “ Mama, m’avorreixo!”. Doncs no passa res! Aquesta frase no ens ha de fer por, i no ens ha de fer pensar que si el nostre fill s’avorreix això vulgui dir que som pitjors pares. L’avorriment és necessari per crear nens creatius. Davant aquesta pregunta, ens n’hi podem plantejar una altre: “amb totes les coses que hi ha a casa, que creus que podries fer per no avorrir-te? I si crees una escultura o una pintura?” Ara bé, si plantegem aquesta pregunta, és perquè estem disposats a deixar-los agafar i fer el que realment els vingui de gust (sempre dins els límits i les normes establerts a casa).

Tenim múltiples opcions per treballar a casa sense necessitat de sentir-nos obligats a acabar certes tasques i enriquir els vincles amb els nostres fills al mateix temps. De tot en podem treure un aprenentatge que de ben segur a ells els quedarà marcat de per vida.

Tanmateix, el fet de fer deures tal i com encara els entenen a moltes escoles pot obrir la finestra a fer visibles, o més visibles, certes diferències socials i/o culturals. Com es sentirà el nen que no ha portat els deures perquè el seu pare o la seva mare no l’han pogut ajudar perquè no saben fer-los? I aquell que no pot buscar la informació necessària pel treball perquè no disposen d’Internet?… Són situacions que a vegades passen desapercebudes però que poden arribar a afectar a l’autoestima dels nostres infants, i crear diferències importants entre ells.

Són reflexions que tots els membres de la comunitat educativa (pares, mestres…) ens hem de fer i per donar-nos resposta a si realment els deures són o no necessaris. Pensem que si com a adults estem esperant arribar a casa per poder desconnectar de la feina i estar amb els nostres fills, ells també estan esperant arribar a casa, desconnectar de l’escola i passar una bona estona al nostre costat. Reflexionem-hi!


draw_lr-1200x801.jpg

Arribats a aquesta època molts pares ens trobem davant d’una situació molt difícil: escollir l’escola pels nostres fills. Aquesta situació causa una gran angoixa davant el fet d’estar escollint la futura escola dels nostres fills i la que els ajudarà en el seu camí acadèmic. Però com sabem si estem fent una bona elecció? En què ens hem de fixar per escollir correctament? I si ens equivoquem, que hem de fer? Aquestes i d’altres preguntes són les que passen pel cap a molts pares, ja que hem de contemplar tant les nostres necessitats com les dels nostres fills, i a més, hem de tenir en compte l’oferta educativa de la zona.

Serà necessària molta informació i valorar-la amb deteniment per poder tenir el convenciment que la nostra elecció és la més adient.

Així doncs, serà necessària molta informació i valorar-la amb deteniment per poder tenir el convenciment que la nostra elecció és la més adient, sempre i quan acompanyem als nostres fills durant aquesta etapa educativa que iniciarà.

1. Observem l’oferta educativa de la zona. 

És molt important que com a pares sabem si volem que el nostre fill estigui escolaritzat a la zona on vivim o estem disposats a desplaçar-nos (o que ell ho faci amb transport escolar). Aquesta decisió ens permetrà acotar més la nostra recerca i tenir clares les diferents escoles en la que buscar informació.

Haurem de tenir en compte si volem que dini amb nosaltres a casa, si el desplaçament suposa per ell haver de despertar-se molt d’hora o arribar molt tard i si suposa una logística familiar molt gran.

2. El projecte educatiu de l’escola.

El Projecte educatiu és un document on es recullen diferents informacions relacionades en l’àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió (tant recursos humans, com recursos materials) entre d’altres.

És important conèixer quina és la manera d’ensenyar de cada centre. Cal conèixer si el centre segueix una educació més tradicional i dirigida per part del mestre, o una educació més experimental i vivencial, on se segueix el ritme de cada infant donant-los més llibertat. Un cop coneguem l’estil d’aprenentatge de l’escola, haurem de valorar quin d’aquests s’ajusta més al nostre infant. Això serà cabdal per fer una bona tria.

També haurem de tenir en compte quin tracte rep l’atenció a la diversitat. Hem de pensar que una escola heterogènia ofereix als infants una gran riquesa educativa, social i cultural, i els ajuda a créixer en valors. Dins d’aquesta atenció a la diversitat haurem de conèixer quins recursos ofereix l’escola davant les necessitats educatives especials (contacte setmanal amb l’EAP, mestres d’educació especial, logopedes, programes per nens talentosos o amb superdotació, adaptacions per discapacitats físiques, sensorials o intel·lectuals, etc.).

3. Busca informació a través del web i les jornades de portes obertes.

Buscar les pàgines web de les escoles ens pot ajudar a veure els projectes que treballen. Hem de pensar que a la web s’acostuma a posar aquell projecte que hom valora.

Tanmateix també podrem valorar els diferents serveis que té cada escola i que ens poden resultar de gran interès (acollida matinal, acollida de tarda, extraescolars, casals d’estiu, xerrades, tallers, col·laboració de les famílies…) i si disposen d’AMPA, una associació de mares i pares on poder col·laborar activament en l’educació dels nostres fills.

Informar-se de quan són les portes obertes de les possibles escoles on volem escolaritzar ens permetrà visitar-les i poder observar les instal·lacions i conèixer el professorat. Quan anem a visitar les escoles, serà interessant que ens creem una pauta d’observació per tal de valorar aquelles coses que nosaltres considerem rellevants. Cada família valora un seguit d’ítems segons el seu criteri. Alguns ítems que a nosaltres ens resulten interessants són: aules espaioses i amb llum natural, climatització correcte, distribució de les aules, entorn acollidor i en contacte amb la natura, biblioteca escolar, pati diferenciat per edats (infantil i primària) i amb diferents materials i sorral, espai per dormir (P3), mobiliari adaptat per l’edat, lavabo vora l’aula, noves tecnologies a les aules, estat dels lavabos, aules polivalents, instal·lacions esportives, cuina pròpia o càtering…

4. Escoltem les experiències d’altres famílies i professionals.

Un cop tinguem clares les escoles que ens agradarien, busquem famílies que tinguin els seus fills escolaritzats en aquestes escoles. No escoltem tan sols a una família, busquem diferents opinions i vivències. Hem de pensar que bones experiències n’hi haurà en cada escola, però dolentes també. Les seves valoracions i els seus punts de vista ens poden ajudar a veure quelcom que nosaltres no hauríem tingut en compte.

Si el nostre fill ha estat escolaritzat a la Llar d’Infants, també podem preguntar-los l’opinió que tenen de les diferents escoles. Les mestres i educadores que hagin estat amb els nostres infants ens poden orientar de l’estil d’aprenentatge adient per les seves característiques.

5. Valorem la informació recollida.

Primer de tot haurem de tenir clars els criteris que com a família valorem més i per tant, serà necessari ordenar-los per ordre de prioritat o d’importància (estil d’aprenentatge, proximitat, instal·lacions, atenció individualitzada….). Un cop tinguem ordenats els criteris que com a família valorem més, haurem de fer una taula comparativa amb aquelles informacions que hem anat recollint. També podem fer un quadre amb els pros i contres de cada escola.

6. La presa de decisió.

Un cop valorada la informació estarem a punt per prendre la decisió, sempre tenint en compte que les places són limitades i que hi ha uns criteris que puntuen en cas que la demanda sobrepassi l’oferta. Hem de pensar doncs, no només en quina escola posem en primera opció, sinó aquella que voldríem que estigués en segona (o tercera, quarta…) segons les nostres possibilitats.

I un cop arribats a aquest punt, no hem de fer res més que gaudir d’aquesta nova etapa i acompanyar el nostre infant en aquest procés sempre amb confiança vers l’escola i els seus mestres. I si veiem quelcom que no ens agrada i que es pot millorar, proposem-ho! Les opinions de les famílies i els infants ajudaran a enriquir i millorar la nostra escola.


Emotion_lr-1200x795.jpg

Desde las primeras semanas de vida existen evidencias confiables que los bebes son criaturas con emociones y que la mayoría de estas se van aprendiendo con la interacción con el mundo exterior que empieza con la visión única de los cuidadores.

Las emociones primarias o básicas es el conjunto de emociones que surgen al nacer y que algunos científicos creen que están biológicamente programadas. Las emociones secundarias o complejas, en cambio, son emociones autoconscientes y evaluativas que surgen dentro de la normalidad, en el segundo año de vida y es en estas precisamente donde podemos ayudar a nuestros niños a crear un referente emocional sano.

Venimos de una generación pasada donde primaba el autocontrol emocional por lo que si hablamos con nuestros abuelos lo que más escuchamos es “de eso no se hablaba” “eso no se podía preguntar”, se vivía en un mundo donde no solo era tabú exteriorizar sentimientos sino que también lo era en parte tenerlos, por lo que creaba un gran conflicto interior en muchas ocasiones.

Desde la generación del amor libre (década de los 60) a la actualidad ha habido grandes cambios respecto a la aceptación y respeto de las emociones personales y sociales, se habla y se expresa, el termino empatía nace en esos días, palabra casi desconocida, hoy en día es de lo más habitual escucharla, pero entonces… ¿por qué nuestros niños no son capaces de expresar, entender y gestionar sus emociones?

Nuestro aprendizaje emocional lo estamos haciendo de adultos y no de niños y esto tiene repercusiones.

La respuesta es simple, nuestro aprendizaje emocional lo estamos haciendo de adultos y no de niños y esto tiene repercusiones. La pedagogía demuestra que en la infancia es donde se asimilan e interiorizan mejor los conocimientos, por eso hacemos que los niños de tres años aprendan cosas tan necesarias como el abecedario, el nombre de los planetas o la diferencia de especies, pero si se enfada porque no le sale algo es incapaz de tolerar la frustración que esto le genera, no sabe expresarse, no tiene recursos porque nadie le ha enseñado.

Por este motivo desde la psicología luchamos para hacer partícipes a los adultos que se encargan del aprendizaje de los niños, padres, madres, abuelos, profesores, cuidadores, tutores, en el aprendizaje emocional, quizás nos parezca innecesario explicar que es estar enfadado, que es amar a alguien o estar triste, pero parte de estas emociones son emociones secundarias que el niño va aprendiendo durante su interacción con el mundo y aún no sabe gestionarlas, existen muchos recursos para trabajar estas emociones, juegos, libros, películas, talleres, pero lo primero que hay que hacer es escuchar al niño, que sepa que puede expresarse libremente, que puede preguntar, es necesario que tenga un espacio cada día para expresar lo que ha sentido ese día “he estado triste” “me ha hecho feliz ganar la carrera”, escuchar al niño es hacer que se sienta respetado y hacer que se sienta respetado es enseñarle que tiene el derecho de ser respetado.


Psychology_lr-1200x863.jpg

Si has arribat fins aquí, és que ets conscient que necessites ajuda, poca o molta, això no importa, el que importa és que sàpigues el que passarà a partir d’ara, qui pot ajudar-te i com. En aquest article intentaré des de la meva experiència, ajudar a desvetllar alguns dubtes, fins i tot pors que solen aparèixer en les primeres consultes, sobre el tema de la teràpia i el terapeuta, heu de ser conscients que com a pacients també teniu uns drets. QUÈ ÉS LA PSICOTERÀPIA? La psicoteràpia es basa en la ciència de la psicologia, aquesta ens ve demostrant que els nostres pensaments i la nostra forma d’entendre la vida afecta plenament en la nostra salut mental, i que aquests patrons de pensament poden ser modificats per ajudar-nos a trobar un equilibri en la nostra ment i viure d’una manera sana. En la teràpia el que es busca és trobar aquests patrons de pensaments disruptius i modificar-los per aconseguir viure adaptats a les nostres vides d’una manera més feliç. TIPUS DE TERÀPIA Existeixen diverses escoles dins de la psicologia, després de la llicenciatura generalment els psicòlegs decidim com és la que més recursos ens ofereix i solem formar-nos en ella. Molts col·legues i jo mateixa, pensem que els extrems no donen els millors resultats, per la qual cosa solem usar diverses tècniques diferents però seguint un mateix corrent, adequant d’aquesta manera la teràpia al pacient o al problema. Els meus pacients ho saben, quan vénen a consulta en la primera sessió sempre em presento i explico com treballo, és important que ells sàpiguen que hi ha més opcions i poden decidir. DURADA DEL TRACTAMENT Evidentment variarà molt segons el problema, però en la segona/tercera sessió el terapeuta hauria de poder donar-vos informació sobre aquest tema, en aquest temps ha pogut observar com reaccioneu a les propostes, com assimileu els conceptes i una estimació del temps que haureu de dedicar “en consulta” i sobretot la freqüència. CONFIANÇA EN EL PSICÒLEG És molt important crear un vincle de confiança amb el teu terapeuta, és un dels motius pels quals molts fem una primera consulta, om ens presentem, el pacient presenta el seu problema i entre els dos decidim si podem ajudar-nos. Som psicòlegs però no som especialistes en tots els àmbits. Cal ser conscient que estem treballant amb la salut de les persones i amb això no val un …anem a provar. ÀNIM!!!!!!! VALDRÀ LA PENA EL CANVI


kid_hide_lr-1200x800.jpg

La incidència de l’abús sexual a menors augmenta cada any, la detecció precoç és la principal eina que tenim per ajudar-los. Milers de persones han omplert les seves xarxes socials amb el hashtag #ni1abusoinfantilmas “creu-los, ajuda’ls a trencar el secret”. Actualment es comptabilitza una incidència d’1 de cada 5 nenes i 1 de cada 9 nens han estat víctimes d’algun tipus d’abús sexual, aquí us deixem una breu ressenya amb signes d’alerta per ajudar a les persones properes a ells a detectar-ho. Signes Emocionals Estat de depressió (podent arribar a depressió clínica diagnosticada per un professional), sentiments de suïcidi i autolesions, baixa autoestima, falta de confiança, canvi en resposta als adults o nens de major edat, noves pors o histèria. Malalties físiques tals com: mal de cap, mal de panxa o dolor en el pit (somatitzacions), insomni, fatiga, canvis en la conducta alimentació. Signes de Comportament Problemes per dormir (insomni, despertars nocturns, malsons recurrents), incontinència urinària o pèrdua del control intestinal, por per llevar-se la roba o apar-se a l’excés, por per anar al bany, restrenyiment Dificultat en la socialització Arribar a l’escola primer o quedar-se més temps, per evitar estar a casa (quan l’abús ve des del nucli familiar), por marcada a una persona (incloent-hi pares) o certs llocs, promiscuïtat, comportament seductor o interès inadequat a l’edat en assumptes sexuals, jocs sexuals persistents, inadequats amb joguines o masturbació excessiva, absentisme o baix rendiment escolar. Majoritàriament la precocitat en la detecció de l’abús és un bon pronòstic per a la recuperació física, mental i emocional del menor. Davant la sospita, pregunta, informa, ajuda’ls, SIGUES LA SEVA VEU.


kid_superhero_lr-1200x800.jpg

Les mares acudeixen a la consulta amb mil preguntes. Coneixen el DSM-V el CIE10, i vénen amb una idea clara “EL MEU FILL TÉ TDAH”. És igual que el nen tingui 4 o 5 anys, no coneixen el procés maduratiu cerebral, però la seva professora de guarderia insisteix “AQUEST NEN NO ÉS NORMAL”, la iaia sentencia “AQUEST NEN TÉ PROBLEMES” i el pediatre suposa “AIXÒ AMB MEDICACIÓ ES CONTROLARIA”. Estic segura que cap mare vol medicar al seu fill, però veig diàriament la pressió que sofreixen de tot arreu indicant-los que el seu fill és massa mogut, que tindrà problemes en el futur si no fan alguna cosa i que no serà un nen feliç. El que ningú valora és el fet que el nen és feliç ara. Que un nen amb tres anys es mogui molt en la cadira és normal, que un nen amb 8 ho faci no, però de què depèn? Com sempre de l’ull de l’observador. I si aquest nen de 8 anys vol anar al bany però li agrada massa aquesta sèrie de dibuixos que està veient?, i si l’observen quan està en una festa d’aniversari? llavors per què s’estan utilitzant proves per emplenar pels professors i els tutors del nen?, i si esperem que creixi per poder avaluar-ho d’una manera més adequada i més objectiva? però sempre tenim molta pressa.

No etiquetem tant aviat, donem temps, ajudem i reeduquem.

Actualment el TDAH és el trastorn psiquiàtric més freqüent en l’edat pediàtrica, produeix un gran estrès familiar i adversitat acadèmica. Potser per això té una alta comorbiditat amb depressió, ansietat i problemes de conducta. No etiquetem tant aviat, donem temps, ajudem i reeduquem. Sempre hi ha temps per diagnosticar-ho i medicar-lo. Crema tots els cartutxos.


girl_garden_lr-1200x800.jpg

Hoy te proponemos 6 ideas para ayudar a tu hijo a formarse en competencias personales y que el niño desarrolle recursos para poder fomentar unas relaciones sociales sanas.

  1. Ayudale a desarrollar su creatividad. En la edad escolar, la creatividad y las capacidades artísticas son muy valoradas por todos los compañeros, pero puede causar miedo o vergüenza expresarla, anímalo a que lo haga.
  2. Presenta la inteligencia emocional, será una gran aliada. Saber usar y centrar sus emociones de una manera adecuada le ayudará en sus relaciones con los compañeros. Háblale de las emociones, de lo que podemos sentir y de cómo se pueden expresar y reconocer.
  3. La autoeficacia. Hacerle sentir que, por si mismo, hace las cosas correctamente. Hay que darle espacio a errores y éxitos propios, la sobreprotección no es beneficiosa.
  4. Optimismo. La autoestima es promotora directa del optimismo. De ahí nace la necesidad de potenciar una autoestima sana, de la misma manera que se relaciona con la inteligencia emocional y la esperanza. El optimismo va a hacer que empiece una tarea con más ganas y la haga con mayor esfuerzo, puesto que pensar que puede ser un éxito ya es una gran ayuda en el rendimiento de esta, pero seamos realistas en marcarles los objetivos.
  5. Esperanza. Hay que fomentar que sea capaz de postergar su recompensa (adecuándonos a cada edad). Tenemos que conseguir que tenga esperanza en las situaciones futuras.
  6. La solución de problemas. Darle herramientas para que vea que puede solucionar problemas y si no es capaz, que conozca los recursos que tiene a su alcance.

Copyright by Petits i Grans 2017. All rights reserved.