Please wait...

Deures. Necessaris o no?

IMG_8188-1200x675.jpg

Al inici d’un nou curs comença el malson de molts pares: les baralles constants tarda darrera tarda per fer els deures de l’escola. I entre baralla i baralla, la pregunta que ens fem molts: són necessaris tants deures? Cal que després de sis hores a l’escola ens haguem de passar tota la tarda davant els llibres?

Paolo Freire, important pedagog del segle passat deia “l’estudi no es mesura pel nombre de pàgines llegides en una nit, ni per la quantitat de llibres llegits en un semestre. Estudiar no és un acte de consumir idees sinó de crear-les i recrear-les”. Aquesta idea la podríem fer extensible al tipus i a la quantitat de deures.

Estudiar no és un acte de consumir idees sinó de crear-les i recrear-les.

Amb això no volem dir que els deures no siguin necessaris, però potser el que hem de fer és entendre els deures d’una altre manera, sobretot a l’educació primària. L’educació i la manera d’entendre-la està canviant, i cada vegada són més els professionals de l’educació que creuen en que les aules han de donar més importància a la manipulació, experimentació, intel·ligències múltiples, aules multisensorials, educació per projectes… deixant que els alumnes siguin els protagonistes dels seus aprenentatges i no simples oients d’un mestre o professor.

Així, les tardes també han de servir perquè els nostres fills estiguin en contacte amb la natura, perquè juguin, descansin, imaginin, creïn, experimentin, s’avorreixin… i sobretot perquè passin estones de qualitat amb la família. Estar assegut en una taula suplicant al nostre fill que acabi els exercicis de matemàtiques o llengües per demà entre baralles i crits, nervis i desesperació, no és temps de qualitat.

Les tardes també han de servir perquè els nostres fills estiguin en contacte amb la natura, perquè juguin, descansin, imaginin, creïn, experimentin, s’avorreixin.

Una tarda a la cuina preparant el pollastre per sopar, calculant les quantitats que necessitarem per poder sopar tots els membres de la família, o seguir junts una recepta llegint els passos escrits en un llibre i vigilant les quantitats, és un bon treball de matemàtiques, de lectura i d’atenció. Tanmateix aquesta tasca es pot complicar si tot treballant afegim preguntes com: que passaria si ens equivoquem en les quantitats de farina pel pa de pessic? Si n’afegim més del compte com ens quedaria? I si fem càlculs de les quantitats necessàries per fer el pa de pessic per tots els nostres cosins i tiets? D’aquesta manera el treball matemàtic és molt més interessant que estar davant una pàgina de sumes, restes o multiplicacions.

Heu sortit a berenar al bosc o a la muntanya observant atentament la vegetació que us envolta? Observar els arbres, les característiques d’aquests, fer que els vostres fills s’adonin que hi ha arbres que no tenen fulles, altres que si que les tenen, observant si trobeu petjades d’animals i quins podrien ser aquest en funció de les mides i formes… Reflexions del perquè de tot això ens farà aprendre moltes coses i gaudir de la natura i dels nostres petits.

Heu provat de no fer res una tarda? Segur que en algun moment apareix la frase que molts de nosaltres temem: “ Mama, m’avorreixo!”. Doncs no passa res! Aquesta frase no ens ha de fer por, i no ens ha de fer pensar que si el nostre fill s’avorreix això vulgui dir que som pitjors pares. L’avorriment és necessari per crear nens creatius. Davant aquesta pregunta, ens n’hi podem plantejar una altre: “amb totes les coses que hi ha a casa, que creus que podries fer per no avorrir-te? I si crees una escultura o una pintura?” Ara bé, si plantegem aquesta pregunta, és perquè estem disposats a deixar-los agafar i fer el que realment els vingui de gust (sempre dins els límits i les normes establerts a casa).

Tenim múltiples opcions per treballar a casa sense necessitat de sentir-nos obligats a acabar certes tasques i enriquir els vincles amb els nostres fills al mateix temps. De tot en podem treure un aprenentatge que de ben segur a ells els quedarà marcat de per vida.

Tanmateix, el fet de fer deures tal i com encara els entenen a moltes escoles pot obrir la finestra a fer visibles, o més visibles, certes diferències socials i/o culturals. Com es sentirà el nen que no ha portat els deures perquè el seu pare o la seva mare no l’han pogut ajudar perquè no saben fer-los? I aquell que no pot buscar la informació necessària pel treball perquè no disposen d’Internet?… Són situacions que a vegades passen desapercebudes però que poden arribar a afectar a l’autoestima dels nostres infants, i crear diferències importants entre ells.

Són reflexions que tots els membres de la comunitat educativa (pares, mestres…) ens hem de fer i per donar-nos resposta a si realment els deures són o no necessaris. Pensem que si com a adults estem esperant arribar a casa per poder desconnectar de la feina i estar amb els nostres fills, ells també estan esperant arribar a casa, desconnectar de l’escola i passar una bona estona al nostre costat. Reflexionem-hi!


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Copyright by Petits i Grans 2017. All rights reserved.