Please wait...

Parlem clar del TDAH

kid_superhero_lr-1200x800.jpg

Les mares acudeixen a la consulta amb mil preguntes. Coneixen el DSM-V el CIE10, i vénen amb una idea clara “EL MEU FILL TÉ TDAH”. És igual que el nen tingui 4 o 5 anys, no coneixen el procés maduratiu cerebral, però la seva professora de guarderia insisteix “AQUEST NEN NO ÉS NORMAL”, la iaia sentencia “AQUEST NEN TÉ PROBLEMES” i el pediatre suposa “AIXÒ AMB MEDICACIÓ ES CONTROLARIA”. Estic segura que cap mare vol medicar al seu fill, però veig diàriament la pressió que sofreixen de tot arreu indicant-los que el seu fill és massa mogut, que tindrà problemes en el futur si no fan alguna cosa i que no serà un nen feliç. El que ningú valora és el fet que el nen és feliç ara. Que un nen amb tres anys es mogui molt en la cadira és normal, que un nen amb 8 ho faci no, però de què depèn? Com sempre de l’ull de l’observador. I si aquest nen de 8 anys vol anar al bany però li agrada massa aquesta sèrie de dibuixos que està veient?, i si l’observen quan està en una festa d’aniversari? llavors per què s’estan utilitzant proves per emplenar pels professors i els tutors del nen?, i si esperem que creixi per poder avaluar-ho d’una manera més adequada i més objectiva? però sempre tenim molta pressa.

No etiquetem tant aviat, donem temps, ajudem i reeduquem.

Actualment el TDAH és el trastorn psiquiàtric més freqüent en l’edat pediàtrica, produeix un gran estrès familiar i adversitat acadèmica. Potser per això té una alta comorbiditat amb depressió, ansietat i problemes de conducta. No etiquetem tant aviat, donem temps, ajudem i reeduquem. Sempre hi ha temps per diagnosticar-ho i medicar-lo. Crema tots els cartutxos.


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Copyright by Petits i Grans 2017. All rights reserved.